Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Vergés
Nissaga barcelonina de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909—1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905—1997).
Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la…
premi Màrius Torres
Premi de poesia en llengua catalana atorgat anualment per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada l’any 1996 Relació d'obres i autors guardonats 1996 Versos i contracants , de Víctor Obiols 1997 Els grills que no he matat , de Jordi Julià 1998 Almadrava de Roma , de Francesc Burguet 1999 La nit sense alba , de Txema Martínez 2000 Les lentes illusions , de Josefa Contijoch 2001 Música i escorbut , d’Anna Aguilar 2002 Pavelló d’Orient , de Joan Baptista Camps 2003 Devora l’estimball , de Josep Tuset 2004 El cercle de les ànimes , de Júlia Zabala 2005 Desdiments , de Josep Domènech 2006 Domèstica veritat , de Joan Duran 2007 desert 2008 revocat 2009 La…
conca d’Òdena
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098887.jpg)
La conca d’Òdena vista des de la Tossa de Montbui
© Fototeca.cat
Sector central i més característic de la comarca de l’Anoia, obert en el curs mitjà del riu d’aquest nom (comarca estricta d’Igualada).
Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, a…
Josep Rovira i Bruguera
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Josep_Rovira_Bruguera.jpg)
Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic…
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 Laseva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya…
Raimat
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100107.jpg)
Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià,…
Ernest Moliné i Brasés
![](/sites/default/files/media/FOTO/A081128.jpg)
Ernest Moliné i Brasés
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
Redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896 Assistí a l’Assemblea de Manresa de la Unió Catalanista 1892 Des del 1906 al 1912 dirigí, juntament amb Ide Janer i LlFaraudo, la collecció “Recull de Textes Catalans Antichs” Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1913, fou un assidu collaborador del seu butlletí Secretari del consell d’administració de l’empresa Asland Entre les seves obres cal destacar l’edició crítica de la Descripción de Cataluña de Diago 1909, Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla 1909-10, Textes catalans-provençals dels segles XIII i XIV 1911-12, Receptari…
Joaquim Maria Sanromà i Creus
Economia
Economista, polític, memorialista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…
,
Els Marges
Literatura catalana
Historiografia catalana
Revista quadrimestral de llengua i literatura, fundada a Barcelona el 1974 per Joaquim Molas.
Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de Castellanos…
,
la Segarra
![](/sites/default/files/media/FOTO/A029848.jpg)
Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina