Resultats de la cerca

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla…

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip  amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969, després que en la semifinal d’aquest torneig marqués …

Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa  per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…

Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…

Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921

Treballà en el gènere còmic, d’aventures i dramàtic The Big House 1930, The champ 1931, Viva Villa 1934

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi