Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Serinyà
Veïnat
Veïnat del municipi de Caçà de la Selva (Gironès), situat al S de la vila.
resclosa de Serinyà
Resclosa dels municipis de Maià de Montcal (Garrotxa) i Serinyà (Pla de l’Estany).
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’ajuntament de Barcelona 1833 Des del 1848 s’encarregà de l’organització de l’Arxiu Municipal Inicià la seva activitat literària i periodística de molt jove hom li atribueix un poema en català, La persecució dels porcs —de caràcter satíric i en octaves reials—, aparegut al Diario de Barcelona el 1808 Sigui com vulgui, collaborà de segur a El Constitucional i a Diario de Barcelona Amic d’Aribau, sembla que el 1817 aquest li trameté alguna composició en català perquè la hi…
cova dels Encantats
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Serinyà (Gironès), a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al Paleolític superior i a la primera edat del ferro (cultura hallstàttica).
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya 1908, i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà
castell de Taià
Castell
Antic castell del municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), situat al SE del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina