Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
dimorfòdon
Paleontologia
Rèptil fòssil volador de l’ordre dels pterosaures, de la família dels ramforínquids, de la grandària d’un corb, amb el cap gros i una cua llarga i reptiliana.
Dimorphodon macronyx , l’única espècie del gènere, data del Liàsic inferior d’Anglaterra
Homo luzonensis
Paleontologia
Espècie d’homínid fòssil identificada a partir d’unes restes descobertes des de l’any 2007 a la cova de Callao, al nord de l’illa filipina de Luzon.
Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb l’ home de…
orbitolina
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels orbitolínids, que tenen la closca cargolada en hèlix cònica d’1 a 3 cm de diàmetre.
N'hi ha formes còniques i formes lenticulars, i eren propis del Cretaci
nummulit
Nunnulits a les escales de la catedral de Girona
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’estructura…
notungulats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels placentaris que tenien la regió parietal del crani dilatada, dentició completa i peüngles.
Eren herbívors i habitaven a l’Amèrica del Sud durant el Terciari
neocomítids
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils, semblant a la dels ammonítids, que visqueren en el Valanginià i l’Hauterivià.
pelmatozous
Paleontologia
Subembrancament dels equinoderms que comprèn les formes fixes.
Excepte la classe dels crinoïdeus, totes les classes de pelmatozous són fòssils de l’era primària Els pelmatozous són molt importants a l’Ordovicià i també al Paleozoic superior blastoïdeus
pelicosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils sinapsidis fòssils que visqueren al Carbonífer superior i al Permià inferior.
Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar vèrtebres amb…
paracrinoïdeus
Paleontologia
Classe d’equinoderms pelmatozous de l’Ordovicià mitjà, que poden ésser considerats crinoïdeus primitius.
Hom n'ha trobat, sobretot, a l’Amèrica del Nord
paleozoologia
Paleontologia
Part de la paleontologia que s’ocupa de l’estudi dels animals fòssils.
Atesa la seva importància preponderant en la paleontologia, el terme és poc usat, puix que sovint, quan hom parla de paleontologia, es refereix a la paleozoologia