Resultats de la cerca

El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie

Es doctorà a Giessen Alemanya, i després emigrà a Anglaterra, on fou director del jardí botànic d’Eltham i professor de la Universitat d’Oxford Descriví diversos gèneres i espècies, sobretot de molses i bolets Fou autor de Catalogus plantarum circa Giessen sponte nascentium 1718, Hortus Elthamensis 1732 i Historia muscorum 1741

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…

Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d’ exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona

Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat