Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Jules-Gabriel Compayré
Educació
Filosofia
Pedagog, filòsof i polític.
Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers 1890 i Lió 1895-1905, diputat per Taru 1881-89 i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie 1885, Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle 1897 i Les grands éducateurs 1904
Josep Galceran de Cartellà
Història
Baró de l’Albi, Cervià, Falgons, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers.
Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707
Aine Bru
Pintura
Pintor d’ascendència germànica, dit també Enric de Bru.
Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya Hi arribà procedent del ducat de Brabant Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament 1501 Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual avui només resten dues taules, datades entre el 1502 i el 1507 Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona la del Martiri de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Jordi El seu…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al s IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…
Pierre Benoît
Literatura francesa
Novel·lista occità en llengua francesa.
Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses
Pere Frederic Salvi Teyssonières
Disseny i arts gràfiques
Gravador occità.
Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del Rosselló de…
Trencavell
Dinastia llenguadociana que regnà als vescomtats de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Nimes i Albi des de mitjan s. XI fins al 1247.
La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella
Rodolf Llopis i Ferrandis
Història
Política
Polític.
Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…
Michel Henry
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres obres…
Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…