Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Carlo Bo
Literatura italiana
Assagista i crític literari italià.
Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal recordar Della…
Eugenio Montale
Eugenio Montale
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
La part fonamental de la seva obra és constituïda pels reculls poètics Ossi di sepia 1925, Le occasioni 1939, La bufera e altro 1956, Satura 1962, Diario del ‘71 e del ‘72 1973, Quaderno di quattro anni 1977, Altri Versi 1980, i els reculls en prosa Farfalla di Dinard 1956, Auto da fé 1966, Fuori di casa 1969, La poesia non esiste 1971, Trentadue variazioni 1973 i Nel nostro tempo 1973 La reacció antidannuziana dels primers decennis del s XX es manifesta en Montale amb l’abandó de la conducta individualisticosentimental tradicional de la lírica italiana La seva poesia, inspirada…
Antonio Fogazzaro
Literatura italiana
Escriptor italià.
Mentre estudiava a Torí 1860-64 experimentà una profunda crisi religiosa, reflectida en tota la seva obra Les seves primeres produccions foren Miranda 1847 i el recull Valsolda 1876, poemes, les novelles Malombra 1881 i Daniele Cortis 1885 i el recull Fedele ed altri racconti 1887, on ja apareixen els temes de les seves millors novelles els ambients aristocràtics i els contrasts sentimentals de les ànimes elevades, la barreja de religió i de sensualitat i la temptativa de conciliar la fe amb la ciència, especialment amb la teoria de l’evolució, i Il mistero del poeta 1888 La seva…
Fòrum Musical
Música
Entitat promotora d’activitats musicals.
Fou fundada a Barcelona el 1971 sota la direcció d’ Antoni Sàbat com a societat anònima i amb unes funcions administratives, anteriorment a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al 1982, s’ocupà del Festival Internacional de Música de Barcelona…
,
oferir-se
Mostrar-se disposat a fer tal o tal cosa per altri o segons el voler d’altri.
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en fornir el comerç…
isografia
Imitació exacta de l’escriptura d’altri.
comanditari | comanditària
Persona que comandita una empresa d’altri.
proxeneta
Persona que explota la prostitució d’altri.
hoste | hostessa
Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri.