Resultats de la cerca

Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les  Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria pràcticament…

Majordom de l’infant Jaume i lloctinent seu en el càrrec de procurador general 1304, acabà indisposant-s’hi i pregà al rei Jaume II que l’excusés de servir-lo com a conseller Fou ambaixador del rei a Narbona 1303 i diverses vegades a Roma, especialment el 1308, per demanar ajuda al papa per a una expedició conjunta amb Castella contra el regne de Granada fou igualment important la seva missió a Perpinyà 1318-24, per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant…

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…

Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de collectors d’aigües Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà 210 ha sobre el regadiu 3 ha Els conreus més estesos són el d’oliveres 51,9% de la terra conreada i de cereals 40,9%, seguits del d’ametllers 3,7% i la vinya 1,9% La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 77% de l’àrea conreada i la parceria La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració El poble 94 h agl 2006, benillupers 365 m alt comprèn tota la població…

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada L’obra té en total seixanta-quatre estrofes nombre de cases que té l’escaquer de nou versos La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificatòria dels autors

Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor…

En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però sovint hom no exclou castellanismes i llatinismes Consta de dues parts, una primera part de 173 normes ordenada a partir de materials sobre lèxic valencià, i una segona de 150 normes Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497 Inicialment hom atribuí la primera part a Bernat Fenollar , ordenada pel barceloní Pere Miquel Carbonell , que hi afegí notes pròpies, mentre que la segona part era considerada obra de Jeroni Pau…

Ciutadà de València Fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516 Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics 1474, 1486, 1488 i 1511 amb poesies de caràcter religiós en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus 1499 Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíllab català un ritme de tipus italià És també autor de poesies en “llengua toscana” A…