Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
naturalitzat | naturalitzada
Dret civil
Que ha rebut la nacionalització en un altre estat que el seu originari.
naturalitzat | naturalitzada
Botànica
Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.
György Cziffra
Música
Pianista hongarès naturalitzat francès.
D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves…
,
Roman Vlad
Música
Compositor, pianista i crític musical romanès naturalitzat italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’…
,
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes…
seder
Botànica
Arbust de la família de les asclepiadàcies, d’1 a 2 m d’alt, laticífer, de fulles estretament lanceolades, de flors blanques, aplegades en ramells, i de fruits fol·liculars ovoides, acuminats i eriçats de pues, amb llavors de plomall sedós.
De procedència africana, es troba naturalitzat en indrets incultes i en boscs esclarissats de la terra baixa
robínia
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
pollancre d’Elx
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits
tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina