Resultats de la cerca

Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta

De dimensions reduïdes uns 50 cm, caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts catorze que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant atesa l’escassa durada del seu so Des del s XIV ha evolucionat notablement al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes sol 3 — re 4 — la 4 al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4, a les quals fou…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…

Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna s IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del s XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en 24 Hi…