Resultats de la cerca

Autodidacte d’estil eclèctic, dirigí a Berlín la Berliner Staatsoper 1936-40 i l’escola superior de música 1950-52 És autor d’òperes Die Zauberzeige , 1933 Peer Gynt , 1938, amb text d’Ibsen Columbus , 1942 Der Revisor , 1957, amb text de Gogol’ i de ballets Joan von Zarissa, 1940 Die chinesische Nachtigall , 1953, etc

Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven

Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es…

Després d’una formació acadèmica a Berlín i a Munic, amplià els seus coneixements amb W Fortner i R Leibowitz És autor dels ballets Kontraste 1953 i Giostra Genovese 1962, de l’òpera Die Soldaten 1958-60, d’una Oda a Eleutèria 1967, per a quintet de jazz , i de Photoptosis 1969, per a gran orquestra La seva música té una gran riquesa tímbrica i força expressiva Representació de Die Soldaten al Festival de Salzburg 2012 © Ruth Waltz / Salzburg Festival

Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der Freischütz ‘El…

Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550 RWagner l’…

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i…

Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson  Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…

Esdevingué cèlebre a Viena amb operetes com Die Dollarprinzessin 1907 i Madame Pompadour 1923, en les quals combinà ritmes àgils amb valsos vienesos