Resultats de la cerca

Rebé del seu pare, Joan Llongueres i Badia , els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M de Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals  La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973, una sarsuela, sardanes Marició i música religiosa A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’…

Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista És autor d’obres per a guitarra

Era sacerdot Fou mestre de capella del Collegi del Corpus Christi Deixà una àmplia producció religiosa, que comprèn misses, magníficats, motets, villancicos , etc, sovint per a solistes, cor i orquestra

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i amplià estudis a Brusselles 1908-10 i a Berlín 1910-12 Obtingué grans èxits a Alemanya, i fundà, en haver retornat a Barcelona, juntament amb MPerelló i RVives, el Trio Barcelona

Estudià amb Òscar Esplà i amplià estudis a París El 1930 estrenà el ballet La romería de los cornudos , considerat la seva obra mestra Fou crític de La Gaceta Literaria Deixà també un Concierto militar per a violí i orquestra, música de cambra i cançons

Amplià estudis amb NBoulanger i, entre el 1944 i el 1960, ensenyà a Harvard La seva composició més notable és el ballet The Incredible Flutist 1938 És autor també de diversos concerts i simfonies, de música de cambra i de manuals sobre harmonia, contrapunt i orquestració

Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra

Amplià estudis amb EBloch, del qual esdevingué ajudant 1921-25 La seva obra acull els principals corrents del s XX, especialment Stravinskij Cal esmentar les seves òperes The Trial of Lucullus 1947 i Moctezuma 1941-63, vuit simfonies i l’obra coral Turn, O Liberated 1943

És coneguda amb el nom de Cora Raga Deixebla de Francesc Andrés a València, amplià els estudis a Milà Debutà a Madrid amb Aïda 1923 Interpretà sarsueles, entre les quals destaquen les d’Amadeu Vives Debutà al Liceu de Barcelona en el paper de la Beltrana de  Doña Francisquita 1933