Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera…
La Campana
Música
Himne revolucionari i patriòtic escrit en català per Abdó Terrades, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní El Republicano (1842); la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX
Niccolò Piccinni
Música
Compositor italià.
Es donà a conèixer amb òperes com Le donne dispettose 1754 i, sobretot, La cecchina ossia la buona figliuola 1760, que fou representada per tot Europa El 1776 s’establí a París, on el seu estil d’autor de l’escola napolitana fou adoptat com a bandera pels melòmans francesos que s’oposaven a les reformes de Gluck fet que no impedí l’amistat entre aquest i Piccinni A París estrenà Roland 1778, Didon 1783 i altres òperes serioses i bufes
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
rumba catalana
Música
Estil musical procedent de la fusió del pop-rock, el flamenc, la rumba, el mambo i altres gèneres musicals sobretot llatinoamericans, en el qual predominen els temps ràpids i el so molt percussiu de la guitarra.
Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…
Jacques-Christophe Naudot
Música
Compositor i flautista francès.
Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma italiana Les seves…
,
Zoltán Kodály

Zoltàn Kodály(esquerra),amb J. Roch i M. Capdevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…
gramòfon

Gramòfon del 1910
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…