Resultats de la cerca

Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880

Els seus precedents formals són el cànon, la caccia i el ricercare La denominació de fuga ja apareix al s XIV en l’obra del teòric Johannes de Muris L’estructura de la fuga escolàstica és la següent s’inicia amb l' exposició , on apareix el tema, anomenat també subjecte o antecedent , i la resposta o consegüent en una segona veu aquesta resposta és la imitació del subjecte sobre un grau diferent de l’escala i pot ésser efectuada per inversió, augmentació i disminució el subjecte i la resposta són presentats en la mateixa tonalitat, però a una distància de quarta o de…

És una modalitat de l' organum , que es basa en intervals de terceres que evolucionen parallelament Apareix a partir del s XIII, i té similituds amb el fals bordó continental

En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n coneixen a la…

Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular

Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900

A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel,…

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com a penúltim…

La variació apareix al llarg de la història de la música sota la forma ornamental o estructural Progressivament la variació es transformà en tema i variacions , forma en la qual el tema és presentat unes quantes vegades amb modificacions diverses Les formes musicals basades en la imitació són la partita , la xacona, el passacaglia , el ricercare i la canzone , el ground i el passamezzo La transformació es pot efectuar per mitjà de l’ornamentació, de la figuració i de la disminució Hi ha diversos modes de variacions l’efectuada sobre un cantus firmus , la variació sobre ostinato…