Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
refugi de Cap del Rec
El refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
hospital de Benasc
Excursionisme
Refugi situat a 1 758 m d’altitud, a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge, centre d’una estació d’esquí de fons.
Era un antic hospital de caminants creat vers el s XII per l’orde de l’Hospital
refugi d’Artamont
Excursionisme
Refugi de muntanya situat a 1 340 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
vespa asiàtica
Vespa velutina o vespa asiàtica
© Siga
Entomologia
Apicultura
Insecte himenòpter originari de l’est d’Àsia, de la família dels vèspids.
Detectada per primera vegada a Europa el 2004, probablement a través d’un transport de mercaderies al port de Bordeus França En cinc anys s’expandí com a plaga a la meitat de França i punts de Navarra i País Basc Des de l’abril de 2012 hom n’ha detectat la presència d'exemplars a l’Alt Empordà provinents de la Catalunya Nord Especialitzada en la captura d’abelles de la mel, a Europa hom la considera una amenaça per a l’apicultura
tefrítids
Entomologia
Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que comprèn diverses espècies de mosques que són plagues dels conreus, com la mosca de la fruita o de l’olivera.
papallona reina
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels papiliònids (Papilio machaon), amb les ales grogues i base negrosa i cos groc, amb una línia dorsal negra.
morrut roig
morrut roig
© Luigi Barraco
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels curculiònids d’una grandària entre dos i cinc centímetres de longitud i de color rogenc.
El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…