Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Henri Focillon
Art
Historiador francès de l’art.
Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952
Daniel Buren
Art
Artista francès.
El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals com catifes,…
art electrònic
Art
Art fet amb mitjans tecnològics.
Des del segle passat, l’aparició de sistemes mecànics de reproducció d’imatges ha obert un gran ventall de possibilitats per a referenciar la realitat A mesura que han sorgit nous mitjans, han aparegut noves consideracions respecte a la mateixa noció de l’obra d’art Això ha ocasionat una situació de certa tensió entre aquesta nova concepció i l’herència del Romanticisme i el Modernisme, basada profundament en la noció de creador individual i d’espectador reactiu i no interactiu La virtualitat ha significat la possibilitat d’ésser a diferents llocs al mateix temps, qüestionant les nocions de…
art francès
© Fototeca.cat-Corel
Art
Art desenvolupat a França.
Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…