Resultats de la cerca

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies  i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com William…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara John…

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor del Museu…

Es formà en belles arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam 1985-92 Escultora i performer , la seva obra es mou en les fronteres que separen realitat i ficció A través de la investigació de la construcció de ficcions, ofereix una visió autoreflexiva de l’individu i del seu entorn, especialment des de la perspectiva femenina Ha participat en certàmens d’art internacionals, com ara Manifesta Luxemburg, 1998, la Biennal d’Istanbul 2003, Münster Sculpture Projects Rin del Nord-Westfàlia, 2007 i la Biennal de Sydney 2008 La seva obra ha estat exposada en museus de…

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…

Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona Exposà per primera vegada el 1972 Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al Museo Nacional Centro de…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973…

Estudià a l’Acadèmia Reial Danesa d’Art a Copenhaguen Viu a Berlín i treballa elements naturals com l’aigua, el gel, el vapor, la llum o els núvols, protagonistes de les seves installacions, però també treballa amb fotografia La seva obra destilla una clara línia nòrdica Lligats a la natura i als fenòmens naturals, els resultats sedueixen el públic per la forma com aquests aconsegueixen abstreure’l del que l’envolta, transportant-lo a algun lloc remot i misteriós The weather project Tate Modern Gallery, Londres, 2003-04 transformà la sala de la turbina en una emboirada posta de sol Amb Double…

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…