Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a instal·lacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta. Destaquen d’aquesta època Laberint (1969), Acció al parc (1969), Interseccions (1969) i 3 punts 1 (1970).
3 punts 2 (1972), d’Àngels Ribé
© Col·lecció MACBA
Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors (land art, performance, body art, instal·lacions), com ara John Baldessari, Vito Acconci, Lawrence Weiner, Hans Haacke i Krzysztof Wodiczko. Mantingué també els lligams amb l’escena artística catalana participant en iniciatives com ara el Grup de Treball. El 1980 tornà a Catalunya. La seva trajectòria artística se centra en la mirada, l’efímer, la investigació de l’espai, la descontextualització i el contrast i el propi cos.
Triangle (1978), d’Àngels Ribé
© Col·lecció Museu Reina Sofia
A més de les esmentades, entre les seves accions i exposicions destaquen Transport d’un raig de llum (1972), Invisible Geometry 3 (1973), Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory (1975), Amagueu les nines, que passen els lladres (1977), Can’t go home (1977), I demà encara plourà (1978), Ornamentació (1979), Paisatge (1983), Àngels Ribé 1997 (1997), El terrat (1988) i Àngels Ribé (2003). El 2002 rebé el premi d’escultura de la Fundació Vila Casas i l’any 2011 el MACBA li dedicà una important retrospectiva (En el laberint, Àngels Ribé 1969-1984). El 2012 rebé el Premi Nacional de Cultura d’arts visuals, el 2019 el premi honorífic GAC del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona i el Premio Nacional d’arts plàstiques, i el 2021 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
La seva obra és exposada, entre d’altres, al MACBA, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i a la Fundació Vila Casas.