Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Henry Waroquier
Pintura
Pintor francès.
Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París
Paul Signac
Pintura
Pintor francès.
Colpit per les exposicions dels impressionistes, decidí de dedicar-se a la pintura Es formà a l’École des Arts-Décoratifs de París 1882 i en un taller lliure El 1884 participà al Salon des Artistes Indépendants Conegué Seurat i adoptà el neoimpressionisme 1886 Afeccionat a la navegació, els seus temes bàsicament són mariners Cotlliure, Sant Tropés, Marsella, Còrsega, etc Sistematitzà la teoria divisionista al volum De Delacroix au Néo-impressionisme 1899 Del 1908 a poc abans de la seva mort exercí la presidència de la Société des Artistes Indépendants
Jacques Monory
Pintura
Cinematografia
Pintor i realitzador cinematogràfic francès.
Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i Le moindre…
Hubert Robert
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor francès.
Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…
Edgar Degas
© Corel Professional Photos
Escultura
Pintura
Nom amb què signà el pintor i escultor francès Edgar-Hilaire-Germain De Gas.
Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París…
François Boucher
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb Watteau, el creador…
Gustave Moreau
Pintura
Pintor simbolista francès.
Fou influït per EDelacroix i TChassériau i, a Itàlia 1857-59, pels quatrecentistes Els elements principals de la seva pintura són tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia , l’androgin i, en la figura femenina, la perfídia Jove tràcia portant el cap d’Orfeu 1866, Musée du Louvre, Salomé ballant davant Herodes Musée Gustave Moreau, París i L’aparició aquarella, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins, aquestes dues del 1876, Els pretendents començada el 1853, Júpiter i…
Édouard Manet
(CC0)
Pintura
Pintor francès.
Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el…
Francis Picabia
Pintura
Pintor francès.
Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una…
Jean-Baptiste Camille Corot
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el paisatge…