Resultats de la cerca

Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

Ha estat considerat el fundador de l’escola milanesa Treballà a Gènova, on conegué la pintura flamenca, a Pavia, on pintà per a l’església del Carmine 1462, i a Milà, on féu els frescs de la capella Portinari a Sant'Eustorgio 1468, importants per l’estudi de la perspectiva La seva etapa de maduresa és la de la producció de l’inacabat políptic del cardenal Della Rovere 1488 La influència renaixentista és més forta en la seva darrera etapa a Brescia, a la qual pertany la pintura L’estendard dels Orzinuovi 1514 Exercí una gran influència en la regió llombarda

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander

L’any 1634 entrà com a deixeble al taller de Pieter Molyn Des del 1635 al 1650 anà a Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Madrid on estigué a la cort Considerat un dels pintors més importants dels anomenats mestres menors Retratista i pintor de gènere, conreà els temes íntims amb pocs elements Això fa que els seus quadres s’harmonitzin totalment mitjançant la llum, el color, les qualitats i l’estudi psicològic dels personatges L’habilitat a reflectir els detalls de les teles i els vestits — fet comú d’altres pintors holandesos — és un dels seus trets més característics

Publicà articles i novelles curtes, fundà la Revue comique 1849 i creà un taller de fotografia en el qual perfeccionà la tècnica fotogràfica inventada per JN Niepce i LJM Daguerre Realitzà la primera fotografia aèria des d’un baló 1858 i en proposà la utilització per a aixecaments topogràfics Interessat per l’aeronàutica féu construir el baló Le Géant 1863 Publicà Les Mémories de “Le Géant” 1864, Les ballons en 1870 1871, Quand j'étais photographe 1900, etc Es relacionà amb els pintors impressionistes, als quals cedí el seu estudi del boulevard des Capucines per a la primera…

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la…

Paisatgista, cap de fila de l’escola de Barbizon, fortament influït pels paisatgistes holandesos del s XVII, fou refusat al Salon diferents vegades pel seu realisme Anà a Normandia 1832 Les costes de Granville , i a La Vendée 1834 L’avinguda dels castanyers Musée du Louvre El 1836 s’installà definitivament a Barbizon, on treballà exclusivament en l’estudi del paisatge Després de la Revolució del 1848 rebé honors oficials i li fou encarregada una pintura pel govern Sortida del bosc de Fontainebleau al capvespre 1848-50, Musée du Louvre Un canvi en el seu estil 1860 féu que,…