Resultats de la cerca

El 1904 publicà la revista simbolista Vesy Escriví poemes decadentistes — Tertia vigilia 1900, Stephanos 1906 — i novelles històriques Ogneny Angel ‘L’àngel de foc’, 1909, Na altare pobedy ‘A l’altar de la victòria’, 1911

El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar , en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià

Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938

Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883 Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets 1870 i Catalanes i catalanades 1873 La seva poesia té…

De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de…