Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Amade
Literatura
Erudit, poeta i narrador.
Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931 Charles Le Brun el…
Víctor Crastre
Literatura
Periodisme
Periodista i assagista.
Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971
Pere Camó
© Fototeca.cat
Literatura
Història del dret
Poeta, magistrat i crític d’art.
Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual “18° de Latitude Sud” És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française La seva poesia és clàssica i sovint inspirada pel…
Domènec Baró
Literatura
Cristianisme
Poeta, prevere i professor.
Dirigí el collegi de Prada a partir del 1815 i el de Ceret a partir del 1829 El 1841 publicà a Avinyó la Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques , escrit en una llengua relativament neta de gallicismes, per la qual cosa hom pot considerar-lo precursor de la renaixença literària rossellonesa
Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà , l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
Ramon de Perellós
Història
Literatura
Diplomàtic i escriptor.
Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví com a patró…