Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs
nivell estructural
Geologia
Zona de l’escorça terrestre que, per les seves condicions geològiques, presenta un tipus de deformació diferent de les zones inferior i superior.
tall geològic
Geologia
Secció realitzada en una zona de l’escorça terrestre, gràcies a la qual hom pot veure el perfil topogràfic i l’estructura geològica.
És realitzat a partir de les dades que s’obtenen de la confecció del mapa geològic, tot interpretant-les conjuntament amb les dades de superfície, per tal d’esbrinar la disposició estructural en profunditat
eixut
Geologia
Sequedat en la terra per manca de pluja.
La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i…
isostàsia
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
tectònica de plaques
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que…
teletermal
Geologia
Dit de la mineralització produïda a poca profunditat, en una zona de baixa temperatura (menor que l’epitermal) i allunyada de la font ígnia.
Oriol Riba i Arderiu
Geologia
Geòleg.
Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Seguí els seus pares en l’exili i estudià a Montpeller fins el 1941 Havent retornat a Catalunya, estudià ciències naturals 1944-49 a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1952 Investigador al CSIC, a Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa 1960, fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona Membre de l’ Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l' Institut d'Estudis Catalans , fou president de la Institució Catalana d'Història Natural És autor de Geotermismo de la zona volcánica de…
Vicent Sos i Baynat
Geologia
Geòleg.
Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid, on es doctorà Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la Universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València Estudios…