Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
zona
Construcció i obres públiques
Terreny contigu a una via interurbana que, sense ésser essencial per a la funció de trànsit de vehicles, es disposa a la utilitat de l’usuari.
Hom anomena zona de descans la zona comunicada directament amb una via, i a la seva vora, i que és destinada principalment a facilitar una pausa en el viatge Ha de tenir facilitat per a l’estacionament, i en alguns casos es troba equipada amb serveis a l’usuari La zona de servei és la zona propera a una via interurbana i comunicada directament amb ella que, a més d’una estació de proveïment de carburant, ofereix establiments de restauració, serveis higiènics i, eventualment, d’altres com comerços o establiments hotelers
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la…
xarxa de carreteres
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Conjunt de les carreteres d’una zona determinada (estat, nació, regió, comarca, etc).
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
aresta interior de la calçada
Construcció i obres públiques
En vies de calçades separades, límit de la zona destinada a vehicles més proper al centre de la via.
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat