Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
istme de Corint

La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta
Anita Gould (CC BY-NC 2.0)
Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
Kra
Istme
Istme del SE d’Àsia que uneix la part septentrional de la península d’Indoxina amb la seva part meridional.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar d’Andaman, en el seu punt més estret té 42 km d’amplada
isthme Tarauao
Istme
Istme de l’illa de Tahití (Polinèsia Francesa), a les illes de la Societat.
Fischland
Istme
Istme que forma part de la península de Fischland-Darß-Zingst del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
Club Natació Catalunya

Equip de waterpolo de l’any 1995 del Club Natació Catalunya guanyador de la Copa d’Europa
© CLUB NATACIÓ CATALUNYA
Natació
Waterpolo
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…
,
Joan Jané i Giralt
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo.
Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu…
,
Jordi Flaqué i Freixa
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu…
,
Manel Estiarte i Duocastella
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…
,
Jeroni Moner i Codina
Arquitectura
Waterpolo
Arquitecte i jugador de waterpolo.
Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí…
,