Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
pantà del Prat
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del municipi de Torreblanca (Plana Alta), situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on continua per l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
es Salobrar
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls i antic golf del municipi de Campos (Mallorca), al S de la vila, vora els banys de Sant Joan.
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
els Alfacs

Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
Carles Rebassa i Giménez
Literatura catalana
Escriptor.
Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons bruts 2019, amb…
Tina Vallès i López
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval 2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011, La memòria de l’arbre 2017, premi Anagrama…
Guillem Clua i Sarró
Literatura catalana
Dramaturg.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a dramaturg a la London Guildhall University de Londres 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona Debutà el 2002 amb l’obra Invisibles , que guanyà el premi Ciutat d’Alcoi de teatre Aquest any feu l’adaptació teatral de Mort a Venècia , de Thomas Mann El 2005 obtingué per segon cop el Ciutat d’Alcoi per La pell en flames , que també fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de teatre, obra representada en una quinzena de països Posteriorment ha estrenat, entre d’altres, Gust de cendra 2006, Marburg 2010, La…
Núria Pradas i Andreu
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana 1980, exercí la docència en llengua i literatura catalanes durant més de vint anys a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat, professió que abandonà per dedicar-se exclusivament a la literatura Formà grups teatrals en aquesta població i a Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat Amb Sol d’hivern 1995 inicià una trajectòria literària en el gènere infantil i juvenil Un estiu amb l’Anna 1996, Simfonia per a un segrest 1998, Laura 1999, L’intrús 2000, A carn, a carn 2002, L’últim refugi 2004, Manhattan 2005, Misteri al carrer de les Glicines 2006, Postals en sèpia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina