Resultats de la cerca

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…

Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons bruts 2019, amb…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres  Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval  2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011,  La memòria de l’arbre 2017, premi Anagrama…

Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a dramaturg a la London Guildhall University de Londres 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona Debutà el 2002 amb l’obra  Invisibles , que guanyà el premi Ciutat d’Alcoi de teatre Aquest any feu l’adaptació teatral de Mort a Venècia , de Thomas Mann El 2005 obtingué per segon cop el Ciutat d’Alcoi per La pell en flames , que també fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de teatre, obra representada en una quinzena de països Posteriorment ha estrenat, entre d’altres, Gust de cendra 2006, Marburg 2010, La…