Resultats de la cerca
Es mostren 1640 resultats
Bonaventura Pelegrí i Torné
Literatura catalana
Escriptor.
Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935
Joan Pelegrí i Partegàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans segles XI-XX…
Francesc Pelegrí i Mulet
Literatura catalana
Poeta.
Publicà Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món 1861, 1862, El carro triunfal de la Beata Catalina 1862 i El dia de Sant Bernat 1862, totes en vers
Josep Maria d’Oleza i d’Arredondo
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en dos volums…
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada El 1533 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i parenta Beatriu Santmartí i de Verí, que recorden les de Jorge Manrique Durant molt de temps fou considerat l’autor d’una Nova art de trobar inèdita fins el 1906, atribució que el 1991 el filòleg Albert Rossich mostrà amb arguments convincents ser…
Jaume d’Olesa
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona, que té l’interès d’ésser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans
Jaume Antoni Obrador i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola i qualificador de la inquisició Soci de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798, deixà inèdits estudis d’astronomia i de química i poemes i obres teatrals en castellà i en català
Joan Andreu Nunyes i Peris
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19
Maria Novell i Picó
Literatura catalana
Escriptora.
Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a Sigronet i a El Noi Català , i escriví especialment contes a Cavall Fort Dedicada a l’ensenyament i la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975
Carme Nonell i Masjuan
Literatura catalana
Escriptora.
Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia, Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren, conjuntament, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina