Resultats de la cerca

Començà a treballar molt jove, però fou un gran lector dels poetes catalans, sobretot de Jacint Verdaguer i Josep Carner, a partir dels quals va construir el seu propi estil Començà a publicar les seves poesies a El Faro de Llobregat amb el pseudònim Franc A partir de l’any 1932 rebé diversos premis a Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts i, sobretot, a la seva ciutat natal, on avui hi ha un certamen literari que porta el seu nom A banda de les publicacions en diaris, la major part de la seva obra peces teatrals, guions radiofònics, etc resten inèdites, encara que…

Fou membre de la Lliga de Catalunya Collaborà a “La Renaixença” i publicà l’estudi L’agricultura en lo pla del Llobregat 1888, Lo sanejament del Baix Llobregat 1890 i el quadre de costums Record d’un escolà 1888

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions…

Publicà La vida a contrallum 1926, Pels camins del món 1928 i Murmuris de corn marí 1936, lírica treballada i espontània alhora i amb un deix de melangia Estrenà i publicà l’obra dramàtica La sacra passió del Natzarè 1953

Exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891 i de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916

D’estil popular, ha publicat, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Ha dirigit la revista Mes

Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants

Collaborà a Joventut i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, collaborà amb aquest a Sonets d’uns i altres 1904 Publicà també Poesies 1927 i Amor foll, amatent, dolç 1934, i una sèrie de sonets seus foren recollits a Lectura Popular

De formació autodidàctica, collaborà, entre altres publicacions, a la “Veu de Catalunya”, “La Revista”, “La Publicitat” i “D’Ací d’Allà” Poeta de transició entre el Modernisme i el Noucentisme, publicà Passions i somnis 1911, Aurora 1912, El vent de la ciutat 1921 i El cant en la llunyania 1931 La crisi moral que patia per la desfeta del 1939 l’induí al suïcidi