Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Ballester i Roca
Literatura catalana
Poeta, assagista i historiador de la literatura
Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés…
,
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…
,
Jordi Llovet i Pomar
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i crític literari.
Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…
,
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…
, ,