Resultats de la cerca

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 i L’íntim refugi 1954

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Racional de la Diputació Partidari de Joan II, fou expulsat de Barcelona per Pere de Portugal i es refugià a València Fou avi de Joan Boscà i Almogàver És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos texts més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins el 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà diferent Clouen el…

Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí…

Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404 i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología i a la seva mort fou cremada per ordre de Joan II de Castella la seva important biblioteca Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalanoaragonesa el 1400 ja sollicitava l’ajuda de…

La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació…

Vida i obra Fill de Josep Vergés i Fàbregas Dedicat a l’ensenyament, ha publicat una sèrie de llibres de divulgació o de formació bàsica Barcelona 1967, Arrel 1968, resum d’història catalana, Història de Catalunya 1973, L’abat Oliva Els primers catalans 1976,  El govern dels catalans La Generalitat 1977, A la prehistòria i a l’edat mitjana 1996 i A l’edat mitjana 1996, entre d’altres S'ha especialitzat en la narrativa per a joves i infants, amb un retrat crític de la societat actual i ha publicat, entre d’altres, la sèrie dels súper , com El superexecutiu 1978, premi Crítica Serra d’Or 1979,…

Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…