Resultats de la cerca

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, i s’hi formà literàriament Nebot de Joan Maragall, que l’encoratjà vers la poesia, d’un to narratiu, goethià i maragallià, amb empelts modernistes Relacionat de jove amb el grup d' El Rovell de l'Ou Publicà Elegies germàniques 1910, La merla i altres cants 1914, Tres poemes 1920, Odes i ciutats de visió 1930, Un tragipoema i Tizianella 1934 i Les elegies i els jardins 1938, premi Folguera 1937 Com a novellista assimilà influències germàniques en Dues conversions i una mort 1927, El camí errat 1927 i El sobrevingut 1932 té un deix naturalista en Vida…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana valencià 3 Però fins al s XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del s XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…