Resultats de la cerca

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i 1870, en fou…

Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V 1702 i una Vida y muerte del Il RLlull 1702

Participà en el certamen celebrat a la seu de València en honor a la Immaculada Concepció 1622 amb diverses poesies en català, i en el de la Universitat 1623, amb composicions en castellà Del primer destaquen quatre dècimes sota el títol  Polida rosa que olor Les seves obres foren incloses en els llibres de festes dels respectius certàmens 1623 i 1626

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la “Illustració Popular Econòmica” Fou un dels fundadors de la societat Lo Rat Penat Una part de la seva obra poètica, de caràcter popular i de temàtica sentimental, resta recollida en els volums Roselles 1895, Fulles seques 1900 i Llibret de records També publicà, en prosa, estampes folklòriques dels barris menestrals de València, reunides en el llibre Festes de carrer 1906

Autor d’una gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriví festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el formal i Titó Bufalampolla, etc, sempre en català No es coneixen dades sobre la seva vida, i se li atribueixen la major part dels colloquis i romanços anònims publicats a València en la segona meitat del s XVIII

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà