Resultats de la cerca

Notari d’Illa Deixà inacabades unes Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , que dedicà, el 1586, al bisbe d’Elna Joan Terés Escrit en una prosa àgil i suggestiva, després d’una descripció geogràfica i humana dels territoris esmentats es proposà de demostrar, en forma de diàleg, llur catalanitat amb arguments històrics i mitològics, que foren represos, amb la mateixa finalitat, per historiadors posteriors, com Andreu Bosc, Jeroni Pujades i Esteve de Corbera Fou editat, en part, per Jaume Collell el 1879

Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona fou rector del collegi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio 1593, Opuscula philosophica 1598, Commentaria super disputationem de Trinitate Divi Thome 1602, Acromatica super universam Aristotelis logicam 1614 i Commentaria in logicam Aristotelis 1614, algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá 1607 i Engaños y desengaños del tiempo…

Sacerdot Doctor en teologia El 1535 regia una escola de gramàtica És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata , representada públicament a la ciutat de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8 000 persones de tots els estaments socials Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic —el del ric Epuló…

Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma Mallorca De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina —, però molt aviat, influït per MASalvà, GColom i MFerrà, es dedicà a la poesia en català Publicà La bona terra 1949, encara dintre de l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap un marcat barroquisme amb Ocells i peixos 1953 i Flos Sanctorum 1956, i amb Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses 1956 introduí en la seva obra els mites clàssics amb finalitat de denúncia Aquestes mateixes…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…

De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…