Resultats de la cerca

Important terratinent, es llicencià en dret Collaborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber”, etc Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla Mestre en gai saber 1892 i poeta romàntic, publicà Crepúsculs, aubades i vesprades 1866, en collaboració amb FBartrina, Sospirs 1867, Veus escampades 1870, Versos catalans 1893 i Poemes catalans 1896, i en teatre, La justícia de l’abat 1866, Foc d’encenalls 1866 i La pena de mort 1887 i, en collaboració amb Pitarra, Lo primer amor 1884 i Cent mil duros 1887 També escriví la novella històrica Lo caragirat 1877 Una part de la seva obra ha…

Doctor en dret Participà des de molt aviat en els jocs florals de Barcelona en fou mantenidor el 1863 i nomenat mestre en gai saber el 1887 Des del 1876 fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers i diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880 Recollí a Lo llibre de la infantesa 1866 una collecció de rondalles de caire popular La majoria de les seves poesies resten disperses en diverses publicacions Lo Gai Saber , Calendari Català i revistes de Mataró només foren recollides en part a Lectura Popular És autor també d’una traducció al català del…

Collaborà, entre altres publicacions, a La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença i La Ilustració Catalana Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari La batalla del Bruc 1876, Glòria a Montserrat 1873

Presidí la societat La Jove Catalunya 1871 i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença i a Lo Gai Saber , entre altres publicacions

Llicenciat en dret i president de La Jove Catalunya Collaborà a La Renaixença i Lo Gai Saber De la seva vasta producció, cal recordar Memoria sobre la marina mercante española 1877, Biografía de don Francisco Renart i Arús, Estudi històric sobre Pau Claris, Lo rimbombori de les quintes i Últimos concellers de Barcelona

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina Nadalenca 1987 i Pinzellades Bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocs florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

Mestre d’obres de professió, fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborà a Lo Gai Saber , La Gramalla , La Renaixença —on fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franch —, La Revista Literària , etc Premiat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, la seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista Publicà Poesies 1900, Joventut 1900, Pirinenques 1910, la seva obra més característica, Ofrena 1912, Branca florida 1923, Camí de la font 1930, La rosa dels cinc sentits 1937 i Amor i tardanies El 1909 fou proclamat mestre en gai saber La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel

Fou forjador i mestre d’obres Membre fundador de la sociedat La Jove Catalunya 1870, de la qual fou secretari, collaborà des del 1871 a La Renaixença Assidu participant dels certàmens poètics d’arreu de Catalunya, el 1890 aconseguí el mestratge en gai saber als jocs florals de Barcelona, dels quals fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia narrativa i lírica, fou recollida en part a Lectura Popular i, pòstumament, a Poesies 1926 Recollí també un gran nombre de llegendes populars catalanes, que no foren publicades