Resultats de la cerca

Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Conegut com a Ignasi Ferreres, a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apuntaven els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària  1779-…

Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres  Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de…

Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits

Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599

Diplomada en belles arts i en magisteri, exercí la docència És una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll, i ha fet crítiques d’art a la Revista de Girona En el camp de la literatura, ha conreat la poesia, el conte — Quatre contes per a infants 1981, premi Ciutat d’Olot— i l’assaig — Joan Prat i Forga 1897-1971 Apologia del meu mestre 1987— És autora del poemari Amor 1979, premi Ciutat d’Olot i de nombrosos poemes publicats a L’Olotí i La Comarca d’Olot , entre d’altres L’any 2002 presentà Versos i cançons Entre altres premis, ha estat guardonada amb la Gran Medalla dels…

El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83…

Catedràtic de poesia a la Universitat de València des del 1516 El 1532 hi feu representar una comèdia de Plaute És autor de diversos textos llatins, que s’imprimiren a València la Sylva de laudibus poeseos 1525, extensa apologia de la poesia i el saber a la Península, el diàleg Per lepidum colloquium 1527, que serví de pròleg a una representació de l’ Eunuc de Terenci, com també altres poemes elegíacs i en lloança de membres de la cort virregnal valenciana És autor també d’un poema elegíac en castellà, Tragitriumfo 1524, compost a la mort de Rodrigo de Mendoza, marquès de Cenete…

Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic El…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig…