Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
àcid biliar
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les vies…
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar…
bilirubina
Bioquímica
Pigment tetrapirròlic que és en un alt percentatge en la bilis, de color groc vermellós i de fórmula C 3 3
H 3 6
N 4
O 6
:
Procedeix de la degradació que el grup hemo de l’hemoglobina sofreix en les cèllules del sistema reticulo-endotelial del fetge, la melsa i la medulla òssia La bilirubina és transportada en la sang bilirubina indirecta o lliure fins al fetge, on es conjuga amb l’àcid glucurònic bilirubina directa o conjugada , procedeix de la reducció de la biliverdina i és eliminada per via biliar A l’intestí, la bilirubina és reduïda per l’acció bacteriana i es converteix en urobilinogen, que és eliminat en gran part, amb les matèries fecals en forma d’estercobilinogen, o bé es reabsorbeix,…
àcid trihidroxicoprostanoic
Bioquímica
Àcid biliar derivat del colesterol, precursor immediat de l’àcid còlic.
àcid deoxicòlic
Bioquímica
Àcid biliar secundari que s’origina a l’intestí a partir d’àcids biliars primaris, com l’àcid taurocòlic o el glicocòlic, per l’acció de bacteris.
estercobilina
Bioquímica
Pigment biliar de color groc producte de la degradació del grup hem de l’hemoglobina per oxidació de l’estercobilinogen (metabòlit de la bilirubina a partir de la reducció del l-urdrilinogen).
Es forma als budells i s’elimina amb els excrements, els quals li deuen, en part, el color que tenen Té una activitat òptica marcadament levorotatòria És emprada per a la diagnosi de malalties hepàtiques i intestinals