Resultats de la cerca

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o…

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova…

El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

Estudià a Roma, amb C Fontana i, al Piemont, amb els seguidors de GGuarini El 1696 s’establí a Viena, on obtingué el títol d’enginyer Les primeres obres collegiata de Göltweig, al palau Schwarzenberg, 1697-1715 palau Dau-Kinsky, 1713-16, a Viena, assenyalen la influència de la monumentalitat del classicisme italià i francès Mort JMFischer von Erlach, fou nomenat arquitecte oficial de la cort 1720 i inicià la construcció del palau Belvedere 1720-45, la seva obra cabdal A Salzburg projectà la residència de Würzburg i la reconstrucció del castell de Mirabell

Estudià a Roma i residí a Nàpols, on collaborà en les obres del palau dels virreis Cridat a Madrid per Felip II, li fou encarregada la construcció del monestir d’El Escorial, del qual féu els plans, retocats en part pel rei A la seva mort JHerrera continuà les obres deixà una part important edificada, de la qual destaquen la façana sud i el pati dels Evangelistes, la seva obra mestra Treballà també a Aranjuez i sembla que féu, a Madrid, la façana de l’església de Las Descalzas Reales

A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…