Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
clatrat
Química
Dit dels tipus de composts d’inclusió formats per a dues molècules distintes, en les quals una d’aquestes molècules forma un reticle mantingut per forces de valència normal.
En els espais buits del reticle es fixen ordenadament les molècules de clatrat, i la relació entre ambdues és determinada per llurs dimensions respectives La proporció d’espai buit en el reticle captador i el volum de la molècula captada fan que s’estableixi una relació entre tots dos components
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
borazó
Química
Nitrur de bor format a una temperatura (1 800°C) i una pressió (85 atm) molt altes a partir de mescles de bor i nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors tals com liti, calci, magnesi o llurs nitrurs.
Té un arranjament cúbic dels seus àtoms en el reticle cristallí És, potser, la substància més dura coneguda pot substituir el diamant amb avantatge en certes aplicacions tècniques És emprat també com a semiconductor
eflorescència
Química
Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristal·lització quan llur pressió de vapor és més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues.
La pèrdua de les molècules d’aigua provoca la ruptura del reticle, i els cristalls es recobreixen d’una pàtina pulverulenta En mineralogia els cristalls poden reaccionar amb algun component de l’aire i es pot produir també eflorescència
alcalicel·lulosa
Química
Compost d’addició de la cel·lulosa amb hidròxids dels metalls alcalins i en especial amb el de sodi.
Les alcalicelluloses es formen impregnant la cellulosa amb solucions concentrades de sosa càustica, però són estables només en presència de la solució mare i es descomponen per rentat amb aigua, tot regenerant la cellulosa sota una forma químicament més reactiva que la primitiva i amb el reticle cristallí modificat Segons la concentració de la solució, les fórmules de les alcalicelluloses varien entre C 6 H 1 0 O 5 2 NaOH n i C 6 H 1 0 O 5 NaOH n La variació és contínua, ja que les molècules de sosa es reparteixen estadísticament tot al llarg de la cadena cellulòsica La…
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química…
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…
gelificació
Química
Tipus de floculació en el qual les partícules formen una massa semirígida (gel) constituïda per un reticle irregular que engloba el solvent.