Resultats de la cerca

Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se celebraren els primers Jocs…

Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i…

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els…

Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…

Joan Antoni Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional COI, proposà per primer cop el 1981 la creació d’una jurisdicció específica per a l’esport El 1982 el kenyà Kéba Mbaye, que era membre del COI, però també del Tribunal Internacional de la Haia, creà un grup de treball perquè redactés els estatuts d’un futur tribunal de l’esport internacional El 1983 el COI aprovà els estatuts i el juny del 1984 el tribunal ja era operatiu L’acord de París entre l’associació de federacions olímpiques d’estiu i d’hivern i l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals del 1994 fou vital per a…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…