Resultats de la cerca

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…

Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…

Actualment apareix en l’expressió Nostra Dona , amb què hom invoca la Mare de Déu Nostra Dona del Carme, de Montserrat, etc

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

Els primers foren els abats de Saint Denis de París al s IX pràcticament ja ho ren tots a partir del s XIV El primer que obtingué el privilegi d’usar totes les insígnies pontificals fou l’abat de Montserrat Miquel Muntadas

En són exemples l' Exercitatorium de Jean de Lairdieu s XV i Exercitatorio de la vida espiritual 1500, en doble versió, castellana i llatina, de l’abat de Montserrat García Jiménez de Cisneros, considerat com a precedent dels Exercicios espirituales d’Ignasi de Loiola

Solen ésser simples creus, bé que també són freqüents les representacions pictòriques o esculpides dels episodis hom sol penjar-les al voltant dels murs interiors de les esglésies També és freqüent que els viacrucis siguin erigits en un puig proper a una població o a un santuari, on solen adoptar formes més monumentals com a Montserrat, a Núria, etc

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’ha deixat els…