Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…
Lope Fernández de Luna
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1351-82).
De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…
Sanço Lopes de Ayerbe
Cristianisme
Eclesiàstic.
Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…
Antonio de Acuña
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Antonio Osorio de Acuña, eclesiàstic castellà.
Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França, però fou fet…
Guillem de Tavertet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al…
Lluís Pere Fàbregues
Cristianisme
Arquebisbe de Nicòsia (Xipre).
Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina…
Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal (1611).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació,…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212).
Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida…
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i…