Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joan Damascè
Cristianisme
Predicador, teòleg i el darrer dels pares grecs.
Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre
Andreu de Creta
Cristianisme
Arquebisbe de Creta.
Fou el primer poeta-músic de l’església grega que cultivà la forma musical anomenada cànon Hom li atribueix, sobretot, el Gran Cànon propi de la quaresma, de 250 estrofes És venerat com a sant Festa 4 de juliol
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
Andreu Bacallar
Cristianisme
Bisbe de l’Alguer (1578-1605) i de Sàsser (1605-1612).
Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec al llatí, de les obres de Joan de Damasc
Ya‘qob ben Ismael
Cristianisme
Sacerdot samarità, autor d’uns annals (Et-Tolide, 747).
L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Frare franciscà i filòleg.
El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà , inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…