Resultats de la cerca

El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de…

Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…

Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part de la…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…