Resultats de la cerca
Es mostren 1770 resultats
cinema romanès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Romania.
La primera representació cinematogràfica tingué lloc el 27 de maig de 1896 Però el cinema romanès començà en unes condicions molt precàries i amb poc d’interès per part de l’estat L’any 1912 hom produí el primer llargmetratge Razboiul Independenţei ‘La guerra de la independència’, 1877-78 dels germans Brezeanu Cal citar, també, el film Manasse 1925 de JMihail El 1948 s’inicià una nova etapa arran de la nacionalització de la indústria cinematogràfica foren creats uns estudis que aportaren, a més de la realització, la producció dels films i incloïen una àmplia temàtica que va des de la…
revelatge
Cinematografia
Fotografia
Conjunt d’operacions a les quals són sotmeses les emulsions fotogràfiques, per tal de fer visibles i estables les imatges latents que hi han estat impressionades.
El revelatge comprèn, generalment, el revelatge pròpiament dit, i el fixatge En el revelatge pròpiament dit, la superfície impressionada és submergida, durant un temps variable que depèn de la composició del bany i de la seva temperatura, en el revelador i hom obté, així, la imatge fotogràfica visible, constituïda per partícules molt fines d’argent Després d’aquesta operació i de rentar la superfície sensible amb aigua acidulada per tal de deturar l’acció del revelador, és submergida en el fixador, el qual elimina les sals d’argent no atacades El revelatge també pot ésser efectuat en…
teler
Cinematografia
Teatre
Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre, proveïda de politges i cordes, que permet de poder baixar i pujar els telons en el punt convenient.
Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus
telefilm
Cinematografia
Pel·lícula rodada per ésser transmesa per televisió.
Pot constituir un film complet, amb durada normal de pellícula cinematogràfica, o pot ésser transmès fragmentàriament a base de capítols successius o com a episodis independents dins una mateixa sèrie
tecnicolor
Cinematografia
Marca enregistrada d’un dels primers procediments comercials de cinematografia en color, ideat el 1914 pels nord-americans D.Frost Conestock, H.T.Kalmus i W.B.Westcott i basat en l’ús d’una cambra proveïda d’un mirall dicroic que permet d’impressionar simultàniament tres pel·lícules, cadascuna de les quals correspon a un dels tres colors fonamentals (groc, vermell i blau).
Hom obté còpies d’aquests negatius en emulsions de gelatina dicromatada, les quals, un cop han estat tenyides amb colorant dels respectius tres colors fonamentals, són aplicades sobreposades a una pellícula positiva, revelada, fixada i proveïda de banda sonora El primer assaig de tecnicolor fou fet en la pellícula The Gulf Between 1917, i la primera pellícula comercial que emprà aquest sistema fou The Toll of the Sea 1921 Actualment el terme “color per Technicolor” significa que el procés de laboratori ha estat realitzat per la firma Technicolor
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
cinema suec
Cinematografia
Cinema produït a Suècia.
Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina