Resultats de la cerca

Les còpies positives, però, s’obtenen sobre una mida estàndard Amb aquest procediment s’aconsegueix, mitjançant projectors especials, projeccions de gran format i alhora una gran precisió d’imatges

Participà com a aviador en la Primera Guerra Mundial, la qual cosa marca alguns dels seus millors films bèllics Wings 1927 o Lafayette Escadrille 1958 És autor d’excellents westerns com The Ox-Bow Incident 1943 i Yellow Sky 1948, entre d’altres, i de comèdies dramàtiques com A Star is Born 1937, per la qual rebé un Oscar al millor guió

Filla de Francis Ford Coppola , D’infant i adolescent actuà en papers secundaris en films del seu pare Rumble Fish , 1983 The Cotton Club , 1984 Peggy Sue Got Married , 1986 The Godfather Part III , 1990, i també en Inside Monkey Zetterland 1992, de J Levy, però des d’aleshores les seves incursions com a actriu han estat molt esporàdiques El 1989 s’inicià com a guionista amb el seu pare en el fragment Life without Zoe del film collectiu New York Stories Continuà amb el curtmetratge  Lick the Star 1998, que marcà també el seu debut com a directora, a partir del qual les seves…

El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…

Graduat per l’Escola d’Art Dramàtic de Teheran, posteriorment es diplomà en direcció teatral per la Universitat Tarbiat Modares Autor de telefilms i sèries per a la televisió pública iraniana, fou guionista d’ Ertefa’e Past ‘Cims baixos’, el film d’Ebrahim Hatamikia que guanyà l’Oscar a la pellícula de parla no anglesa el 2002 Debutà com a director amb Raghs dar ghobar ‘Ballant sota la pols’, 2003, on ja evidencia l’interès per la problemàtica social que marca tota la seva producció Els títols posteriors l’han convertit en un dels cineastes iranians amb més projecció internacional Shah-re…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951, Julius Caesar…

Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat Gent prefabricada, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans…

Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson, Gentlemen Prefer Blondes…

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…

Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els…