Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
trànsit
Transports
Dret
Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc.
Per garantir la seguretat de les persones i dels béns, hom regula legalment el trànsit, generalment per convenis internacionals, tant aeri com marítim dret aeronàutic, dret marítim, així com el trànsit per carreteres i vies públiques Els diversos codis, ultra les diverses normes jurídiques, contenen les sèries de senyals senyal 2 propis de cada sistema de transport, entre els quals es destaquen els de circulació senyal de circulació La major part de països exigeixen un permís de circulació, així com una autorització personal per a conduir vehicles de motor a partir d’una certa cilindrada…
pescant
Transports
Seient alt del conductor en diversos ginys automòbils d’obres públiques.
pneumàtic
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
vagoneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Vagó de petites dimensions i descobert, generalment basculant, emprat per al transport de terra, de minerals, etc, especialment en mineria, però també en obres públiques, en grans explotacions agrícoles, etc.
telefèric
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el cable sigui sense fi de manera…
aeronau
Transports
Vehicle que permet la navegació aèria.
L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són seguretat, velocitat, confort i…
port
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…