Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Cristóbal de Moscoso y Montemayor
Història
Militar
Militar castellà.
Primer comte de Las Torres de Alcorrín 1683 Austriacista, fou capità general de València en 1706-07 Posteriorment passà al servei de Felip V fou virrei de Navarra i lluità al setge de Gibraltar del 1727 Aquell mateix any fou creat marquès de Cullera, i el 1728, duc d’Algete i gran d’Espanya
Maximilien Sébastien Foy
Història
Militar
General i polític francès.
Participà en la invasió d’Espanya i de Portugal, cosa que li valgué el grau de general de divisió 1812 Intervingué en la batalla de Waterloo, i durant la restauració borbònica abandonà tota mena d’activitat militar Diputat, esdevingué un dels principals oradors del partit liberal i gaudí d’una gran popularitat Hom n'ha publicat els Discours 1826
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
George Rooke
Història
Militar
Almirall anglès.
Participà en la guerra contra Irlanda 1692 i en la de Successió d’Espanya, en la qual derrotà la flota d’Índies i se n'apropià el tresor Vigo, 1702 fracassà en l’intent de prendre Barcelona maig del 1704 i conquerí Gibraltar després de derrotar Diego Salinas agost del 1704 El 1697 fou elegit diputat whig
José de la Serna e Hinojosa
Història
Militar
Militar i funcionari andalús.
Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès
Henri d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar llenguadocià, segon marquès d’Espanha.
Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló
mariscal | mariscala
Militar
En certs països (com França, Itàlia i Rússia), grau suprem de la jerarquia militar.
En altres països com Alemanya, Anglaterra, Àustria-Hongria i la Rússia tsarista, aquest grau correspongué, o correspon actualment, al mariscal de camp , el qual, a Espanya, fou creat per Felip V com a superior als de coronel i brigadier, però el 1889 hom el substituí pel de general de divisió El distintiu del grau ha estat, de vegades, el bastó de mariscal
Rodrigo Manuel Manrique de Lara y de Tabora
Història
Militar
Militar.
Segon comte de Frigiliana i comte consort 1670 d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya Fou conseller d’estat i guerra, capità general d’Andalusia i lloctinent de València 1680-83, on alterà la moneda del país, fet que causà uns grans perjudicis a la població El 1683 fou nomenat general de galeres, i posteriorment presidí el consell d’Aragó 1698-1702
Evans George de Lacy
Història
Militar
Militar britànic.
Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861
Thomas Makdougall Brisbane
Astronomia
Història
Militar
Militar i astrònom escocès.
Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud