Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
Cayetano Borso di Carminati
Història
Militar
Militar, de família genovesa.
D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat
Martín Zurbano
Història
Militar
Militar castellà.
Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat
Bernardo Sá da Bandeira
Història
Militar
Militar i polític portuguès.
Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses
Bon-Adrien-Jeannot de Moncey
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals
Antoni Puig i Lucà
Història
Militar
Literatura
Política
Militar, escriptor i polític.
Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…
Rafael de Vasco y Vargas
Història
Militar
Militar andalús.
Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la defensa de…
Antonio van Halen y Sarti
Història
Militar
Militar castellà d’origen neerlandès.
Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran…
Charles d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…