Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
conquesta de Mallorca
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
combat naval de l’Alguer
Història
Militar
Batalla tinguda el 17 d’agost de 1353 entre l’estol genovès, que protegia el N de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa afeblí la potència naval de Gènova i confirmà el domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós
batalla de Kosovo
Història
Militar
Confrontació armada entre turcs i cristians bosnians i serbis que tingué lloc a la plana de Kosovo, al nord de Skoplje, el 1448.
Finí amb la victòria dels otomans Refermà el domini d’aquests als Balcans després de la batalla de Kosovo Polje, que tingué lloc seixanta anys abans 1389
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
batalla d’Ayacucho
Militar
Acció militar lliurada al peu del cim de Condorcanquí, el 9 de desembre de 1824, entre les forces del virrei del Perú José de La Serna (que foren completament derrotades) i les colombianes i peruanes, manades pel general Antonio José de Sucre.
Aquesta batalla, que a penes durà dues hores, significà, a la pràctica, la fi del domini colonial a l’Amèrica continental El vencedor concedí als vençuts una capitulació molt honrosa, gairebé única en els annals de les guerres d’independència de les antigues possessions castellanes
batalla d’Abū Qīr
Història
Militar
Batalla naval lliurada el primer d’agost de 1798 a la rada d’Abū Qīr, localitat egípcia a l’E d’Alexandria, durant la qual la flota britànica de Nelson destruí l’esquadra francesa comandada per l’almirall Brueys.
Aquesta victòria assegurà a la Gran Bretanya el domini de la Mediterrània L’any següent 25 de juliol Napoleó derrotà els turcs en aquesta població, en la qual restaren tropes franceses fins al desembarcament de les tropes britàniques del general Ralph Abercromby, el 1801
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor